Aimat Calixte, ¿com van les coses? Fa
ja dies que no sé res de tu. Aquesta maleïda pandèmia ens té una mica confosos
i una mica porucs, veiem i sentim la mort al nostre entorn i propera a les
nostres vides. Jo estic bé, i tot sent una persona de molt alt risc i
pensionista amb seixanta-sis anys complerts, encara no sé quan em vacunaran,
però, les ganes de viure i la il·lusió no l'he perdut i espero no perdre-la. ¿I
tu?, espero i desitjo que la "bèstia" no t'hagi visitat i puguis
gaudir plenament de la vida.
Repeteixo el de sempre, no m sento sol ni estic sol, visc sol, perquè així ho vull, Coneixes allò que m'agrada, escriure, llegir, escoltar música, cantar i tocar la guitarra, xerrar amb la gent, veure algun programa per la televisió, fer fotografies i algunes coses més. Ara, a causa d'un problema a l'oïda, que m'afecta les cordes bocals, poc puc cantar i xerrar, encara que els consells de la logopeda m'han fet evolucionar molt. La guitarra, poc, l'artrosi, m'ha envaït tot el cos, i unit als lligaments que tinc trencats i els que es van trencant, més que fer música amb ella el que faig sembla un orgue de gats, però com que ningú m'escolta, a ningú molesto. Això sí, em queden més coses, mitjançant les quals, puc gaudir de la vida.
Un dia, després d'escoltar en la televisió, una frase que em va xocar, em vaig dedicar a reflexionar sobre ella i d'altres més. Les deduccions tretes em porten a dubtes dels meus, o sigui, dubtes dubtosos. Te n'escric tres d'elles per a què m'orientis una mica:
"NO EM FACIS CAS"
El meu dubte està a saber què he de fer quan m'ordeni que no li faci cas. Si faig cas a l'ordre, desobeeixo, al decidir no fer-li cas, li estic fent cas. Si no faig cas a l'ordre, desobeeixo, li estic fent cas. ¿Em pots ajudar?
"ESTÀ PROHIBIT PROHIBIR"
Estic davant del mateix dilema que en l'anterior cas. ¿Com puc prohibir alguna cosa si està prohibit prohibir? No en trec l'entrellat, em mareja buscar respostes coherents, tu, ¿en tens alguna de resposta coherent?
"TANT DE BO T'HAGUÉS CONEGUT ABANS!!!"
Aquesta frase, també em posa dubtós. Sóc de les persones que creu que, en cada segon de la nostra vida, anem canviant, ja que ens arriba contínuament, molta informació de tots els costats i ens fa reflexionar, ocasionant que la nostra visió de la vida i de les coses sigui diferent, i el que fa unes hores dèiem que era blanc, després podem dir que és gris o marró o verd ...
Algunes persones m'han preguntat què té a veure aquesta explicació amb el que diu la frase. Bé, jo els hi he dit que molt. Fa vint anys jo no era el que sóc ara, ni pensava com ara, encara que les bases són quasi les mateixes. El meu dubte és, si m'hagueren conegut fa vint anys, ¿els hi hagués agradat tal com era, o els hi hagués mancat o sobrat alguna cosa?, i si els hi hagués mancat, o sobrat alguna cosa, i els hagués agradat, ¿ara ens agradaríem, seríem les mateixes persones? I tu, ¿com ho veus?
"NO
HI HA MAL QUE PER BÉ NO VINGUI"
Aquesta frase és una altra de les que em té
despistat al màxim. Si el mal ve per bé, ¿vol dir que no hem de treballar per a
erradicar el mal?, ¿Vol dir que en realitat el mal és bé?, ¿Vol dir que no ens
hem d'apartar del mal, tot al contrari, hem d'anar a la seua recerca amb totes
les ganes? ¿Vol dir que a les persones que fan mal els hi hem d'agrair que ens
el facin, perquè en realitat ens fan bé?, ¿Vol dir que quan ens confessem a
l'església, en lloc de castigar-nos amb una penitència, ens haurien de premiar?,
¿Vol dir que el bé i el mal són una mateixa cosa amb etiquetes diferents?, a
les hores, ¿per què es va perseguir als Càtars, en nom de Déu? A les hores,
¿Per què Sant Agustí deia que "OPORTET HAERESES ESSE"? No n'hi ha Déu
que ho entengui tot això, crec que allò de la torre de Babel encara continua
vigent.
Em sembla que sóc culpable del mal de cap que se t'acabà de produir, ho sento, em complico tant que complico a les altres persones. Però... ¿me'n pots fer cinc cèntims del que tu penses sobre aquestes reflexions i dubtes dubtosos meus?
Com a comiat d'aquest escrit, t'adjunto una de les meues reflexions curtes, per a afegir més llenya al foc:
La perfecció és el màxim exponent de l'absolutisme:
"M'ENCANTA MA IMPERFECCIÓ"
Sinto petit. 18/10/1995
Sinto petit 18/04/2021
Repeteixo el de sempre, no m sento sol ni estic sol, visc sol, perquè així ho vull, Coneixes allò que m'agrada, escriure, llegir, escoltar música, cantar i tocar la guitarra, xerrar amb la gent, veure algun programa per la televisió, fer fotografies i algunes coses més. Ara, a causa d'un problema a l'oïda, que m'afecta les cordes bocals, poc puc cantar i xerrar, encara que els consells de la logopeda m'han fet evolucionar molt. La guitarra, poc, l'artrosi, m'ha envaït tot el cos, i unit als lligaments que tinc trencats i els que es van trencant, més que fer música amb ella el que faig sembla un orgue de gats, però com que ningú m'escolta, a ningú molesto. Això sí, em queden més coses, mitjançant les quals, puc gaudir de la vida.
Un dia, després d'escoltar en la televisió, una frase que em va xocar, em vaig dedicar a reflexionar sobre ella i d'altres més. Les deduccions tretes em porten a dubtes dels meus, o sigui, dubtes dubtosos. Te n'escric tres d'elles per a què m'orientis una mica:
"NO EM FACIS CAS"
El meu dubte està a saber què he de fer quan m'ordeni que no li faci cas. Si faig cas a l'ordre, desobeeixo, al decidir no fer-li cas, li estic fent cas. Si no faig cas a l'ordre, desobeeixo, li estic fent cas. ¿Em pots ajudar?
"ESTÀ PROHIBIT PROHIBIR"
Estic davant del mateix dilema que en l'anterior cas. ¿Com puc prohibir alguna cosa si està prohibit prohibir? No en trec l'entrellat, em mareja buscar respostes coherents, tu, ¿en tens alguna de resposta coherent?
"TANT DE BO T'HAGUÉS CONEGUT ABANS!!!"
Aquesta frase, també em posa dubtós. Sóc de les persones que creu que, en cada segon de la nostra vida, anem canviant, ja que ens arriba contínuament, molta informació de tots els costats i ens fa reflexionar, ocasionant que la nostra visió de la vida i de les coses sigui diferent, i el que fa unes hores dèiem que era blanc, després podem dir que és gris o marró o verd ...
Algunes persones m'han preguntat què té a veure aquesta explicació amb el que diu la frase. Bé, jo els hi he dit que molt. Fa vint anys jo no era el que sóc ara, ni pensava com ara, encara que les bases són quasi les mateixes. El meu dubte és, si m'hagueren conegut fa vint anys, ¿els hi hagués agradat tal com era, o els hi hagués mancat o sobrat alguna cosa?, i si els hi hagués mancat, o sobrat alguna cosa, i els hagués agradat, ¿ara ens agradaríem, seríem les mateixes persones? I tu, ¿com ho veus?
Em sembla que sóc culpable del mal de cap que se t'acabà de produir, ho sento, em complico tant que complico a les altres persones. Però... ¿me'n pots fer cinc cèntims del que tu penses sobre aquestes reflexions i dubtes dubtosos meus?
Com a comiat d'aquest escrit, t'adjunto una de les meues reflexions curtes, per a afegir més llenya al foc:
La perfecció és el màxim exponent de l'absolutisme:
"M'ENCANTA MA IMPERFECCIÓ"
Sinto petit. 18/10/1995
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada